De vegades un
s’enyora
i no trisca el
per què.
Plou i nuvoleja
i l’escarni sens
menja el viure.
Calla la veritat
vera
confosa en el
concert de grills
i no sura el bon
desig,
no cal respirar
el tuf
de la
inoperància
dels que
prometeren
i sols miren els
sostre
que no els caigui
damunt.
Tot es queixa de
l’incert
i no sospiren els
àngels que abans
arramblaven
pedruscall de camins.
De vegades un
s’enyora
i no li
ressuscita la bondat.
Ha mort el núvol
amb la pluja
i ha d’esperar
el nou barcam...
La felicitat de
l’enyor
Pot ésser com un
cataplasma
que tapa els
sentits
que vivien seva
prèdica.
DE REAIXES 15.-
ANTON.- T.E.- 28-11-15
...........SILENCIS
71.- El concert de
veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...
1 comentari:
Muy buen dibujo, bien dominas la acuarela.
Que tengas un feliz fin de semana.
Publica un comentari a l'entrada