Adreçat a vora meva platja interna
el fracàs espera per dar-me lliçons...
El deixo fer conscient dels seus
miracles...
En el pèndul mòbil com en la carta marcada
ajoca moure el seu esperit intens.
Comprenc que sense el fracàs que molt se’ns
dóna
poc seria, jo diria, res. Callo i escolto
dèries.
Bogeries que tots tenim... Qui vol perdre
mai ?
De tant en tant ve el fracàs... Perdem
temps profitós?
Decidir no actuar ens en salva...?
Negar-nos a fer...?
Entrem barretina al cap i crossa a ma i
voluntat al cor...
Fracàs o victòria hi son quietets, amagats
esperant que actuem, que ens decidim a
tirar endavant
contínuament algun projecte que tenim ben
pensat...
Donem o no el pas...? Què tindrem al cap
del cos,
a final de camí ? Fracàs o victòria ?
Quin ens ajudarà més ? Tirem endavant sense
por...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-4-15.
..........SILENCIS
66.- Què t’emportaries a una festa? La
salut ?
i si
la perds en mig del xivarri ?
Hi
ham objectes que costen de retrobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada