Tancant parpelles
se’m clou el besllum.
Dins, ressuscita la claror
i les idees flueixen.
Penso...
La lluita dels dits
per obrir la porta
em preveu nou paradís ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.
.........SILENCIS
40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...
Instant a instant anem engreixant absències...
2 comentaris:
Has escrit un poema preciòs i esperançador. Jo li treuria l interrogant. Estic segura que si, que totes les lluites ens van obrint portes a nous paradisos... Si més no de saviesa i pau.
Malgrat les absències...
Soc indecís, i encara que se, o m'ho penso, què és el que vull dir, moltes vegades me'n vaig a posar aquest signe...
No he tingut cap mestre que em rectifiqués res de tot això... i per mi em sona igual preguntar o implicar a altre o be, assegurar-me que el que dic és allò que està en meu intent.Gràcies per la teva col·laboració... Anton.
Publica un comentari a l'entrada