.jpg)
Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell
i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...
Vivia amb cell d’amargor avinagrada
i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.
Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien
i semblava parada de llaura mal sirgada.
Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua
i aquella terra erma es badocava de seca.
Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,
ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.
Sol com mussol va anar quedant en sa peanya
i el poc que pronunciava ni els corbs en tenien compte.
De rectificar no hi pensava i seva barraca
era com calba en un collet del terreny on els vents
i pluges i gels i solanades feien família
amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.
..........SILENCIS
38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...
3 comentaris:
Dels mals humors perennes ens lliuren els déus com d'una plaga de llagostes.
El psicòleg francés Cristophe André fa aquesta reflexió: "La psicologia ha aconseguit guarir més o menys l'angoixa i la depressió, però no la còlera, la crítica o l'amargor, que són grans destructors de l'ésser humà."
Aquest que he pintat aquí, el tinc a vora i no ha dit mai gràcies a ningú ni a ell mateix, ni l'he somriure o riure,... en fi u bon cromo. gràcies, Ramón. Anton.
Publica un comentari a l'entrada