Es
calla i en troben poc encara...!!
I es
confon el callar imposat
amb
assentiment que no té bava.
Un
dia pot ressorgir la neta paraula
que
empeny el crit
i de
quietud de vent sense alè
entrem
en tempesta que no para
i
les lletres es malmetin
i es
destrossin amb la segura bufada
i el
pont somrient del conviure
l’arrasi
amb la riuada.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.
.......
SILENCIS
21.-
El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...
El
triomf o el fracàs...
2 comentaris:
Tu dibujo de hoy me ha causado una sensación primaveral, creo que necesito la primavera.
Un abrazo.
En cambio hoy nos ha nevado... vaya paradoja.
un abrazo. Anton.
Publica un comentari a l'entrada