M’arrossego
mig inconscient
i l’ombra
em segueix delatant-me.
La claror,
raig potent, no para
i em
treu a col·lació ma figura
Ara llarga,
ara reduïda com escurçada...
No
se que hi habita en eixa ombra
i esporugueix
cames i els peus
no volen
seguir arrastrant cadenes...
Dins
meu hi ha rebuig propi
i l’ombra
calla seguint el seu teatre.
La
claror potent mena i mana
i em
descobreix en mil formes,
mil formes
com ensenyant
les internes
inquietuds allí vessades
Ens
descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho
i necessitem
la llum per viure.
DE REBAIXES
15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.
.........SILENCIS
11.-
Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?
1 comentari:
Només tinc un segon per deixar-te un petó...
Publica un comentari a l'entrada