PRESSA... aquarel·la,

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.