SOC VELL... aquarel·la

Soc vell i no m’amoïna.

Els passos s’han dat

avançant, parant-se a reposar,

relliscant, rient, plorant,

enlairant el bastó i pegant al aire,

mai destruint, sempre conversant,

apartant la boira, desenganxant

argelagues i esbarzers que esgarrapen,

rossolant per la pendent amb cul al aire,

resistint angoixes, improperis,dubtes...

I el meu profit ha set seguir el temps.

Com tots, he tingut de tot en meu periple.

Callo i quiet medito, què importa

el viure, tot el viure...?

Escrit d’antuvi o no el destí em mana

i sense rebel·lar-me  segueixo conscient

els meus actes com si fossin lliures.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 5-10-12