QUE T'HE DE DIR, AMIC, DEL SILENCI ?...aquarel·la

Què t’he de dir, amic, del silenci ?

És la boirina que s’escampa, et gavella

per apaivagar necessitats vertaderes ?

Telons, cortinatges d’escenari, preconcebuts

privant veure realitats de paisatge ?

Que l’orquestra de la vida s’expressi, parli,

posant-hi bromalls que la supleixin ?

Besem galtes per trobar-hi i donar-hi 

sinceritats, mai silenci...

Que els violins amb arquet o dits

soltin arreu el sa orgullós del so

i trenquem el màgic encís...

Fingim silenci parlant interiorment

i ambicionem obtenir credulitat influent?

Si el silenci pensa, s’amaga en la boirina

i construeix seves barreres o atzucac impenetrables ?

La gravetat del gest escampa la quietud,

no sempre el silenci actiu

i, de vegades, tantes !, el silenci és aliat

company que vetlla amb dit al llavi

prevenint l’esclat que  destruiria en un no res

la calma, la sobrietat, l’assossec, el calm intern.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 10-8-14.