.jpg)
Quan serà el nou dia ?
La fosca de la nit s’allarga
Com borrissol que cobreix bogeries
De vents que no ens plauen.
Baixem a la vallada
On l’abella melera suca en la flor,
On el riatxol tranquil banya vores,
On el ventijol acarona maduixam,
Llavis de jove que anhela ser beneïda.
Allí serà el nou dia pletòric
Al so harmònic dels anhels de la claror,
Del xiuxiueig del rossinyol que esberla seu
cant
De mel i de tendresa prop del ventet sonàmbul
Que xiula en la fulla de la canya
Fent de flauta en el sonor pas de l’aigua.
Cantem l’al·leluia del matí que coloriu vessa
I distreu el neguit fosc de mals auguris
I besem el caliu e la claror que ens banya
Sincerem-nos en nostra fita,
Delicada llavor que ja esboterna
En l¡horitzó que obre son cabdal de joia.
DE REBAIXES
14.- ANTON.- T.E.-24-7-14
3 comentaris:
Me gusta el resultado, tu por lo menos sigues dándole con los pinceles, un abrazo
Felicitació doble: pel poema i per l'aquarel-la. Gràcies, Anton, per compartir el teu art.
pintura i paraules excel·lents delicades m'agrada això de distreure els neguit fosc dels mals auguris!
Publica un comentari a l'entrada