Potser
estem més en la lluita
per
necessitat que per convicció.
Els
extremismes de les pors ens arremeten
i
ens subjuguen sempre impacientes
i
busquen resultats i mesures de pressió
per
desllorigar la madeixa on vivim.
Tenim
la culpa que és com l’ànima
i
sense ser nostra exclusiva la trobem
dins
nostre com si ens volgués pair...
I
lluitem per vèncer les pors atàviques
que
ja portem des de que ens pariren.
Ens
diuen signes optimistes: - ...tot passa...-.
i
ens trobem en la cruïlla de on anem ?
Triar
el camí per on l’humanitat circula
sense
raciocinar...Ai, si som en el camí cert
i
que la última por al girar cantonada
ja
no la tindrem que aguaita, que ens vigila...?
Quants
xarlatans – completament vividors -
ens
donen pa i sal i vi i aigua amb sa veritat ?
I
es que la POR de l’altre potser un negoci...
En
eix mon d’incerteses ronden santons
que
viuen cultivant nostres pors...
No
tinguem POR,... Sempre quan ens lliurem d’una
ja
n’apareix altra en l’horitzó per fustigar-nos
No
ens castiguem miserablement...
DE
QUÈ HE DE TENIR POR, SI NO TINC POR ?
DE
REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. – 26-3-14
2 comentaris:
No tinguem por, Anton, tens tota al raó... tot passa...
No hem de tenir por. I si algun dia, la miserable Por, se'ns instal·la a casa sense demanar permís, demanarem al Coratge que ens guïi.
Publica un comentari a l'entrada