Un
dia va caure un llamp davant meu,
era
quan jo naixia i naixia meva llum...
No
en sabia de llamps i trons.
Què
us penseu que ja sabia de tot ?
El
llamp m’ensenyà la llum,
el
tro la musica que portava davall braç.
Ja
ho tenia tot per viure.
La
llum podia ser la pensa,
el
tro, el treball.
Els
vaig unir lligadets
que
no s’escapessin.
La
llum davant sempre
obrint
camí... És difícil obrir camí.
Darrere
el tro... moure, moure, moure
Terrabastall
sense repòs...
.....................
Ara
ja em toca seure,
però
encara viu la llum que em guia.
La
llum també treballa
i
es mou i camina i fins corre...
Caram,
caram...!!!
De
vegades m’he d’aixecar
per
parar-la que no s’esbarri.
Em
diu que vol donar llum
encara
que l’anorreïn...
Ella
segueix il·luminant...!!
És
tossuda la llum
i
ja no crec que canviï...
Vosaltres
també teniu llum i tro ?
Ja
us planyo, costa dominar-los.
DE
REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.
1 comentari:
Ai, aquesta llum, com costa de dominar i d'encarrilar... et dono tota la raó... el tro no sé si el tinc, a vegades potser és el que em falta per acabar d'encarrilar-ho tot.
Publica un comentari a l'entrada