EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10

Teva mirada em diu que calli.

Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.

Ells,bestrets, es tanquen per dormir

i quan desperten de la vagància

son presidents abanderats que dirigeixen,

son cardenals a meva taula senzilla ,

son mestres per esperonar i alliçonar,

son destres advocats de ploma i llibre,

son inquisidors per anorrear-me,

son impertinents fins cansament,

son preguntons i ells ja ho saben...,

son incontinents de parla i soroll,

son barrera de pestanya fil reixada,

son abella o vespa per xuclar o picar,

son impertinents, volen esclavitzar-me,

son .....

son....

Però quan el mar blau els inunda,

quan treuen bromall i besen el cel,

quan a terra miren  i s’hi aturen.

Quanta dolçor amorosa respiren

Melodia i fantasia dispensen arreu

i amorosos encanten els seus vicis

i a mi em tenen en son precipici

com en vergella de vesc.

Allí, eternament collit i enganxat.

mes ales no es mouen, no belluguen

i en l’aigua verda cauen  esmerçats

la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat