Ahir, per la nit desfullarem pensament enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes
pestanyes,
Pals majors de tes
barquetes
que en teu mar
d’ulls vibren
navegant
esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu
impagable
de tenir-los prop
com ancoratge
on beu clarors
entusiasmades
ma mirada
ofegant-s’hi
amb silent
entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis.
Mans i llavis
calents
seran nostre
embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir
bressolant que empara
i canti el vers
que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos
junts...
Avui, esperits
caminant,
No triguis.........
2 comentaris:
Preciosa la introducció i preciós el poema.
L'amistat és un dels tresors més grans de la vida... l'altre, per descomptat, l'amor.
Persona-dona. Amiga dona. Estimada dona. "No triguis"
Quina intensitat de sentiments.
Fita
Publica un comentari a l'entrada