CREMACIÓ.
..............
salms de l’Amor
...i sols soc un
tronc que crema,
Soca que
resisteix l’embit
De les espurnes.
Allotjo la
cendra en el racó
Amuntegant-la
amb dilecta unció,
Guarnint-la de
paraules
Que el vent no
escampa
Però el seu so
harmonitza l’espai.
Meus actes ja
cremats
Em porten tants
records !!!
Llibre
d’instants,,,
2 comentaris:
Sàvies paraules.
Que el vent no les escampi
fins que rebroti vida nova
de la vella soca.
Fita
Esa acuarela de alegres colores encaminan el amor del salmo.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada