Commemorant
el teu DIA
en que iniciaves teu nou camí,
no em pregunto: Noia, on vas ?
Veig el nostre temps que de lluny
porta les paraules de nostre lema...
Constituirem
i construirem Pau i Amor...
Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre
dir...
Somni que contra esculls realitzàvem
i omplíem eixes estrelles, amb Treball,
Constància, Solidaritat,Voluntat
Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.
Aferrats a la torxa vencíem les pors,
els dubtes, les contrarietats...
Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?
Com nuvolet que apareix i s’esborra,
que retorna en claror i fosca,
que obre horitzó i senyala dia i nit,
que em portes companyia...
ETS AQUÍ,
on viu nostre lema etern, infinit.
DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON
6 comentaris:
Aunque se conmemora el día, el recuerdo en ella siempre está.
Un feliz día.
Gràcias, Mari Pi-R... la vida sigue i tenemos que afrontar-la. Anton.
Un bell record per un dia tan assenyalat.Fantàstic el vostre lema!.
Quina mirada més tendra i ben conformada de l'absència...Un bon testimoni d'amor!!
Una abraçada molt forta.
Sempre !aquí" al teu costat, Anton. Una abraçada!
Segur que sí, Anton, sempre serà al teu costat.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada