16.- -Calleu !!!!.- El SILENCI havia fugit.
17.- Va trobar la paraula SILENCI al
diccionari. No gosà escriure-la... i si es despertava ?
18.- Trucà silent a casa seva el SILENCI...
L’obrí i jurà paraula de no molestar-lo amb impertinències.
19.- Davant del xivarri el rector preguntà: -
On és el SILENCI ? – El remoreig omplia el recinte i fins obriren el cancell
per que se’n anés... No parava el foc a la topinada de bròquil sobreeixint-se.
20.- Percebia un xiu finet a dins les
orelles... Era el SILENCI que es volia fer lloc dins seu ?
1 comentari:
Si parles del silenci, es clar que la gent el refuig. La llengua s'ha de moure per fer-sepsa en la vida.Anton.
Publica un comentari a l'entrada