Avui li ha tocat al llapis, un quadre se 35/45...
La Pepita en farà bones postres... sembla que li agrada.
pobret hi el penjaran.... Quasi que ho fan amb nosaltres elssers predestinats a manar. Anton.
-----10.- 13 – 5 – 10
S’abstrau en el seu passat
Quan el primer vagit
Li escorcollà la carn...
- Sigues valent...
Ressonava en nuvolada
I l’aigua pluja el xopava
I venia el ventijol desitjat
Que el deixava eixut
I el sol feia cap
A la cita de tronc encès
Que porta el buf calent,,,
- Sigues valent...!
Caminava per la plana
Amb la distracció
Del blat que es mou
A punt de sega,
Del riatxol que canturreja
Escarnint el rossinyol...
-Sigues valent...!!
Però també en el camí
Hi ha pedruscall i sots,
I les cames saben
De relliscades i ensurts...
- Sigues valent...!!!
En el frontal l’atzucac
Feia cap privant-li pas...
Un penya-segat profund
De dolor, plor, angoixa...
Com ho travessaria ?
- Sigues valent... !!!!
Li diu tothom que el troba
O que el busca
Per saber com es fa
Per ser VALENT ...!!!!!
..................
Cal ser valent
Per ser valent ?
2 comentaris:
Quin dibuix a llapis més maco!
Dels que són fets amb estona i paciència i cura...
A vegades és difícil saber com s'ha de fer per ser valent!!!
Bona nit, Anton
Sis horetes m'hi he tirat i desprès la correcció de la filla , un ratet més...///Això de ser valent,crec que no hi ha altra disjuntiva o ser-ho o caure al pou. Si volem seguir vivint...gràcies per teues visites// Això dels llibres en true de pollaguerano sé si passaré un bon tros dels 30...i dona feina, però és com tenir casa endreçada i sentir-se joiós. Anton.
Publica un comentari a l'entrada