4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral
tancat. El sol se’l mira.
El vent
sospira. El núvol calla.
Un ocellet al
brancal es planta
L’ocellet
desitja entrar a la casa
Ha vist pel
vidre...
Ha vist que la
taula és parada,
que una nina
escaiola prepara
per un moixonet
trist
que té en una
gàbia.
L’ocell, al bec
una pedra menuda...
-Xin, xin...
Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral
s’obre...
- Volant vinc a taula.
5 comentaris:
Ens hem trobat amb els ocells, avui.
Tens raó un ocellet dóna alegria. Potser per això n'hi dibuixat tot un rengle.
Una abraçada, Anton.
saps que tinc que fer 250 pintures d'aquest estil per deu llibres que tinc mig preparats..AQUAREL·LES I TRENETS.De vegades em posso a pensar si m'he tornat boig...La tossuderia la devia heretar amb molta consistència i no sé si cauré del ruc.. //tot això em dona poc temps per anar de parranda... // Per allà a facebook és més ràpit i pots correr en poc temps mlta cosa i t'assabentes de tot // aquest blog meu em va lent i per anar a qualsevol lloc em migro ( deleixo)
Be, continuaré amb la ruta... Anton.
T'admiro, Anton.
Llàstima que a mi el Faceboook no em va agradar i no hi sóc. A vegades em sap greu, però no em decideixo a tornar-hi.
Feia temps que no passava pel teu blog Anton, perquè tenia problemes per entra-hi, però avui he vist aquests ocells tan bufons i m'han ajudat a fer el pas.
A mi el Facebook, no m'agrada, precisament perquè has d'anar massa de pressa, sinó et vols quedar enrere. Amb el bloc, vaig el meu ritme. M'en vaig fer, però no hi entro gairebé mai.
Em sembla molt bona idea aquesta col·lecció...
Bon diumenge, Anton.
Jo tinc i he tingut molts problemes amb el blog d'un any o abans... No em tira ni avant ni enrere i he d'estar temps preciós... Aixó i altres feines com la que comento que l'hagi deixat, voldria fer tot lo dels llibres i desprès veure la forma de que funcioni aquest o un altre. No es que no m'agradi fer tertúlia per aquí es que m'hi he de passar temps i temps com us deia...
espero continuar quan sigui possible. Anton.
Publica un comentari a l'entrada