Per veure i mirar el futur
ens hem d’enlairar ?
...................
Es va pensar en fer,
muntar, construir
una torre humana.
...................
Es reuní força gent
i s’uniren abraçats
de ventre i paraula
els capaços
partidaris.
....................
Feren folre, feren pinya,
tots els criteris
totes les penses.
...................
Però als més lleugers...
- Pugeu
a veure el futur -
els incitaren .
Pujaren amunt.........
Al més menut de pes
que seria qui veuria,
primer, el futur
li vingué la tos,
caigué....
I allí acabà el periple.
.........................
El futur és cada instant.
el tenim al davant
sempre, cada dia.
No cal pujar a dalt...
3 comentaris:
El futur és també d'aquí cinc minuts... nio ens podem desempallegar d'ell. :)
A vista d'ocell s'atalaia molt, però es perden matisos.
A peu de carrer, el futur no espera.
Tu última frase lo dice todo, estoy de acuerdo, un feliz domingo
Publica un comentari a l'entrada