.jpg)
Entre els escrits que estic repassant i reagrupant he trobat aquest del any 93. No sé si és moment , però ho veig tot tant brut que crec que no desdiu al refuix que tenim per tat fato que ens posen donant-nos la culpa de tot. Uns lideratges que em fan pena... i no em miro les seves butxaques, déu me'n guard. Anton.
10--
Brut
dormia en el toll
i
es despertà.
Somrigué,
doncs, era viu,
però
enllotassat.
Es
tragué la camisa
i
l’alçà.
Ennierats
dins del toll, molts digueren:
- Mireu la bandera, allà.-
S’aproparen
dotzenes...
Ell
poruc,: - Em mataran -.
Li
alçaren el braç de la camisa...
El feien abanderat?
Ell
no s’ho creia.
Començà
a parlar.
La
gent embadalida
- Que be que ho fa!!-
Ell,
astut, picardiós
se’n
aprofità...
Un
calze - orinal- que per allí
trencat
rondava, l’alçà.
Tots
volgueren beure
-
del pixum - per ells ,vi blanc.
De
bandera, paraula i calze
quants
es varen emborratxar.
Dins
de la borratxera
tots
volien ser-ne abanderats,
llençaven
crits envejosos
com
si taràntula els hagués picat.
Llavors,
collí espasa
per
seguir sent abanderat.
Segà
caps amb cordura
fins
de genolls fer-los trincar.
Els
donà paperetes de vot
i
l’urna al seu davant.
Qui
gosaria negar-se?
- Sigues nostre abanderat.
---- -----
-----
Duem
la camisa bruta?
Tots
la podem alçar,
i,
seguirà la història
Ens
faran abanderats?
Aleshores
serem els pròcers
dels
nostres femerals
2 comentaris:
Al marge que els abanderats que triem duguin la camisa bruta, els colors de la bandera parlen del desig d'un poble.
Están así hasta hoy nuestras banderas.
El pueblo las bordó con su ternura,
cosió los trapos con su sufrimiento.
Clavó la estrella con su mano ardiente.
Y cortó, de camisa o firmamento,
azul para la estrella de la patria.
El rojo, gota a gota, iba naciendo.
Neruda
Tens paraules per a tot i coneixement de tot, Gràcies per poder ajuntar el pensament meu amb aquest poeta, no maquinista de trenets com soc jo.Anton.
Publica un comentari a l'entrada