Com una barqueta al cel
el ganivet de llum talla
pensaments que acudeixen
i els sembra en claror
a pas de serenor en la mainada
verge de contactes desconeguts.
El gorgueix calla
i fins el vent ajoca
i la llum d'uns estels
ens assenyala un nord
Es que vol ensenyar-nos
altres destins ?
Bufem-li a la cara
i es desfarà i s'espargirà en mil idees
4 comentaris:
De petita que m'ha agradat jugar amb les flors que es bufen; una alenada i tot un núvol d'angelets minúsculs envaint l'espai. I ara m'agraden molt les de la fotografia, com a metàfora del teu poema. És tan difícil, de vegades, aventurar-se als senyals incerts de la llum dels estels, escollir entre dues o més cruïlles...
Una abraçada, Anton. No puc entrar gaire al teu espai perquè quan ho intento allò anomenat "pops ups" fa xispes com una mala cosa i em penja l'ordinador. Però no t'oblido, amic, encara que no comenti.
El poema de hoy es muy bonito. Sabes cuando entro en tu lugar me da mensaje de alerta el antivirus como un lugar peligroso, para tu información.
Un abrazo
Tenia el AVAST como antivirus i me indicabvais problemas. Ahora me han puesto el PANDA DE PAGO, i si me decís que senyala problemas, tendré que consultar-lo. Gràcias, Galionar i Mari-Pi.R.-Anton.
A mi, per sort no em dóna cap problema, per ara, entrar al teu blog. Només que costa una mica de carregar-se, però és una qüestió de poc minuts.
Escampem la sort i eles desitjos d'una bufada... no dèiem, quan érem petits que s'havia de demanar un desig abans de bufar?
Doncs... escampada general de desitjos!
Abraçades
Publica un comentari a l'entrada