He trobat aquest trenet que no devia editar en el seu temps. Avui l'he comparat en el que som en molts llocs de la vida. Aquí en el blogs, també. Deixem de editar i ja no ens comenta res ningú, alguns pasen amb els peus de puntetes, es passegen , miren i marxen... Avui retorno desprès d'una parada, no sé si amb massa ganes, però torno... Obro de nou el llibre a veure si els moixonets hi troben l'escaiola que busquen pel seu beu i picotegen... gràcies als que vinguin, no els espantaré., jo també espero companyia. Anton.
19 – 9 -11
19 – 9 -11
A la fosca el llibre resta quiet,
clos en una placidesa volguda.
Allí tot era seu : Totalitari d’ell mateix.
Quan el cuidant de la biblioteca
obrí finestrals i la claror brillava
es sentí descobert, destapat...
Un drap i ma el netejaren de pols.
Pulcre era mirall a la taula de lectors.
Molts peus es pararen davant seu,
però les mans restaven a butxaca
Cap mirar en feu massa cas,
escodrinyaren sols les tapes.
Potser el títol intencionat o el seu gruix...?
El cuidant li donà vida, en tingué cura
i l’obrí: -Que tothom et llegeixi...
Aleshores, sí, allí el fullejaren bé prou.
Interiorment es sentí Demòcrata...!!!
Una llibreta nova que prop el contemplava
Exclamà amb veu ronca i despietada:
-Full per full ets separatista.
En cap d’ells dius el mateix no ets com jo
que amb blanques pàgines soc verge.
No set solleven les pàgines...?
-Per això tinc bones tapes.
...................
Quí dels humans
quan té el poder
renuncia
a les tapes?
............
NANO CONTE
Possava els signes a la butlleta. Quan la entregà preguntà: -I el butlletí on el trobo ?
Per que com puc fer-la criar sense mascle ? Jo vaig per la fillolada.
4 comentaris:
Tu sempre burxant, Antón, ets una fureta que mai s'atura. No hem de parar amic, que som ja els darrers!
i clar que no has de parar... Anton!
Ja saps que aquí sempre t'esperem i et llegim... amb comentaris o en silenci, però sempre.
Com el teu llibre del poema, que tothom et llegeixi!
Una abraçada ben forta
Pues a ver si haces mas bajadas de tu tren y nos dejas algún escrito con un buen dibujo de los tuyos.
Esperando que tengas animo, un abrazo
Ja veus que acudim, quan veiem la llum encesa.
Una abraçada, Anton!!! ^0^
Publica un comentari a l'entrada