En aquest camp si que hi podem xiular, fins els moixonets hi fan vida de somnis i qui no diu que s'hi banyen per fer-se marxar els mals esperits...
............................................
Hi ha tantes notícies que es poden valorar
o anorrear que falta temps i llapis per fer pinets i que nostra massa gris es diverteixi amb
certes ments avançades, famoses elles i que sembla que pontifiquin quan parlen.
Aquest dia n’hi havia una mestressa
important que es va posar les botes llençant al aire una xurrutada de veu, una
violinada... que va escandalitzar a tot el país.( Pensem que n’hi ha que posen el violi com a senyal de que tenen molt VI
i OLI, entenguis com a PODER per manar,
dirigir?, etc, etc...)
-No
és pot xiular en camp obert. I que tanquin el local i que sols els violins
parlin i escoltin... Així si s’eixorden va per ells.
El personatge poc deu saber que molts tenen
el costum de xiular quan passa una senyorina d’aquelles que et fan venir
singlot i la interfecta sap que va per ella i li satisfà la sonoritat.. Tampoc deu
saber que n’hi ha que sembren faves i al més de maig tot és xiulets.
Això és el que va passar el dia que la
mestressa del camp... que sent el mes de maig els xiulets ja feien truites i
com que el personal no és tonto portava els seus xiulets a la butxaca per fer
una truita, a més com que els guardes de que la normativa fos complerta, per
més que registraren als possibles xiuladors, que se sabien ells que un article
vegetal fos un XIULET, haguessin portat un tros de canya o nunú, qui sap si
haurien previst que l’escàndol es podia produir i haurien requisat les canyes,
mai els xiulets que els mascles acostumen transportar ben condicionats per que
a l’hora de xiular, xiuli.
Tothom va comprendre que la interfecta poc
sabia de xiular per més que xiulés i es mullés les sabates enllustrades. Que
tothom pot tenir relliscades... I tant !! Ara, que els xiulets de maig és cosa
de faves... I n’hi ha que se’n atipen de favons i xiulets ... i passa el que ha
de passar que tots els tips poden fer mal. El personatge qui sap si se li va
indigestar i després va soltar la violinada...
Em fa pena que es busquin menudalles i
intentar prohibir els xiulets que farten molts ventres i no es regalin violins
amb cursos de solfeig per que tothom segueixi a la famosa violinista. Cultura,
fills, que comença amb una part important per col·locar al sofà, escó del foc,
cadira,seient de tartana, etc...
2 comentaris:
L'aquarel·la molt maca, Anton!
I tota la història dels xiulets una poca soltada més, una de tantes...
Qui pot amagar el crit d'una terra? Qui aconseguirà enmudir-la amb ridícules prohibicions?
Publica un comentari a l'entrada