Passo uns dies que no tinc gaire temps per recrear-me per aquí, però he tingut un moment per posar-vos el gust a la boca... virtual. No acostumo a menjar-ne i avui n'he tastat una. Ha set com una oració per els que les veieu i no podeu enxampar-les ... Res, tonteries de l'Anton.
7 comentaris:
Anton, com pot ser que no en mengis? Em sembla que cada any et faig la mateixa pregunta... jo me les menjaria totes, ja me les menjo, amb els ulls.
En canvi aquesta oració... si que l'entenc i molt bé! Gràcies!
Yo digo lo mismo, no entiendo que teniéndolas a mano no las comas, te voy a decir cuando llegan por aquí compro la caja, es cierto que salen muy bien de precio, pero me encantan.
Un abrazo
Quins penjolls de boníssim dolçor.
Ostres quines cireres, tenen molt bona pinta, recordo quan ens les posàvem per arracades...
Bona nit.
Ja ha arribat el temps de les cireres? Fixa't si visc d'esquena al món que no me n'havia adonat! Jo també les feia servir d'arracadetes; quins temps aquells...
Una abraçada!
Oh, Anton!! què bones que deuen ser!! Jo sí que me les menjaria totes!! :-))
Doncs feu una escapada presencial o virtual i omplir la boca... Estan per a menjar, sens dubte.Anton.
Publica un comentari a l'entrada