15 - 4 - 12
Indefens davant el jo poètic
m'aplano en l'evident crucigrama
He d'entrar les lletres precises.
que donin forma al sentir estricte
Esgarranxo la lectura, missal d'hores
i m'agenollo inconfes poc destre per mentir.
Callo. Sublim el pensament es barreja
i vol sortir anònim del laberint
i el sol crit el delata, nu es mostra
varejant la barca en el canyar,
clavant a l'aigua l'intern desig
de desentranyar el misteri que viu.
Què és l'Amor?... Un passeig
on un s'hi deixa
instant a instant
quan posseeix...
Aire que vola i no torna.
Però queda la mel... L'agrò espirituosa
aclapara el pit i la gola s'estremeix
i tremola la paraula que no s'ha dit
per que l'hora és lluny de nosaltres.
..............
Comentari trenet a AENCESADELLUM
2 comentaris:
Aire que vola i no torna. Però queda la mel...De vegades és així l'amor...Té tantes formes...
Gràcies, Anton!
Preciós poema i preciosa barca sort que no és boli lent fas veritables meravelles Anton!
Publica un comentari a l'entrada