D'un coment a A ENCESA DE LLUM , m'han esperonat a que ho envii a RELATS CONJUNTS. Hi he posat una segona part.
A la caragolera,
ball d'estiu al aire lliure,
era plenet com un ou.
L'orquestina brillava
amb ses tocades de jaz.
Ara farien mitja hora
i tots a beure del pitxell
amb la copeta d'anis davant.
Aigua fresca necessitaven
les parelles en el descans.
La menuda de cues llargues
i altres havien entrat embogits
en la pista de ball..
corrent, ballant
.
Ella estrenava sabates
de la germana gran...
Xarol negre en els peus
el vestit blanc, blanc.
Les sabates rellisquen
no s'ho pensava pas...
i les calçones van per terra
blanquetes... blanquetes eren
ara negres han quedat
i el vestit que lluia
tot, tot, rebregat
La joia que tenia
era traida davant
de tantes mirades
que ella es posa a plorar
i en un arranc de malìcia
- Aniré a peu descalç...!!
I aquells xarolets negres
reboten en el tambor gran
I en la caragolera altiva
ressona aquell bam..., bam...
I aquella caixa redona
toca sola, toca sola
baam..., baam... !!!
................Anton. .
23 març, 2012
SEGONA PART
Elmusic negre ha collit xaroletes
i a la pista ha baixat...
La menuda blanca com lliri
s'empolistra cabell, vestit i calcetes
amb punys als ulls feta plany.
-No vols les sabates negres ...?
Podies xafar el tambor gran...
Tu ets tant blanca,,, Jo soc negre
sabates, cara i mans
Vols que llenci el meu color... ?
Toca, no és brut, és neta carn...
Posat les sabatones, no et volen mal.
Te'n ensenyo...Ballarem el claqué
i serem els amos del ball.
Repica amb les sabatones
poc a poc, sempre a compàs
Fan musica les xaroletes...
Ara ja rius... Què bonic !!1
Saps una cosa,
Ara son amics negre i blanc.
La menuda de cues llargues
repica sabatones i el vestit vola
i es regiren les mans
i s'abraça a la pell negra
que el music porta a les mans.
SEGONA PART
Elmusic negre ha collit xaroletes
i a la pista ha baixat...
La menuda blanca com lliri
s'empolistra cabell, vestit i calcetes
amb punys als ulls feta plany.
-No vols les sabates negres ...?
Podies xafar el tambor gran...
Tu ets tant blanca,,, Jo soc negre
sabates, cara i mans
Vols que llenci el meu color... ?
Toca, no és brut, és neta carn...
Posat les sabatones, no et volen mal.
Te'n ensenyo...Ballarem el claqué
i serem els amos del ball.
Repica amb les sabatones
poc a poc, sempre a compàs
Fan musica les xaroletes...
Ara ja rius... Què bonic !!1
Saps una cosa,
Ara son amics negre i blanc.
La menuda de cues llargues
repica sabatones i el vestit vola
i es regiren les mans
i s'abraça a la pell negra
que el music porta a les mans.
5 comentaris:
Con tus relatos me desplazo a cualquier isla del mar Caribe.
Bonitas letras.
Un abrazo
Bé! M'ha encantat!!! Totalment diferent i original.
Què ben trobat!! :-))
Tal com diu la PILAR, és molt, molt original! Potser el que més de tots els que he llegit!! ;-))
Això de negres i blancs... hi ha tant ha escriure. El brut i el net... El pobre i el ric... El transigent i l'inransigent... per què mirem de reüll el negre i ens encanta el blanc... El pecat i... // Jo el que volia dir que tots som PERSONES, per més apartheids que existeixin..Anton.
Felicitats, un relat brillant, com la noia que balla amb les sabates de xarol.
Publica un comentari a l'entrada