15 – 3 – 12
Has fet de la finestra,
apartant els cortinatges,
ulls esvelts que contemplen
el pas de temps vora teu.
Somnis de barca
que talla l’aigua suau
sense rems ni timó
I que vol entrar en la distància
que esparpella fantasia,il·lusions,
noves conquestes de veu,
rossinyolets d’harmonia,
melodies i solfejos,
visions entreverades en el boirim
d’un pensament que s’entoixa
en seu moment àlgid
de placidez de llum que esclata
en reverberacions d’un nou dia.
5 comentaris:
Los ojos que contemplan el paso del tiempo, dejando revolotear los recuerdos de los tiempos.
Que tu día sea lo mejor
un abrazo
M'agradaria tenir una finestra des d'on es veiés un paisatge preciós com el que ens regales...Quanta pau i serenor...
Una abraçada.
Amb el teu permís m'enduré a les meves Petiteses, aquest bé de Déu de roses...
naturalment, Roser, que pots emportar-te aquests com els que et puguin servir si no estan dedicats. gràcies per la teva implicació i ajuda. Anton.
Una bella finestra oberta a la primavera, Anton. Magnífic dibuix.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada