23 – 11 - 11
Et protegeixes.
Teva mirada, forats de pany
d’interna porta,
sublim es tapa...
La llana acull el llom
i cabell i resguarda l’alè.
En saps de mirar a l’altre
sense descobrir-te.
Mar bellugadís, ones parpellegen.
Cel sense núvol de tempesta
espera el contrapunt
per negar de llum
el desig que posa a safata
el pergamí del teu bes.
Vols dir que m’esperes ?
Ja vinc a enfonsar-me
en ta mirada exuberant,
tendra, inquisidora.
2 comentaris:
Doncs serà boli ràpid, però li has aconseguit uns ulls que miren de veritat!
Una mirada clara i transparent, però una mica trista, suposo que se sent atrapada...
Bona nit,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada