27 – 11 – 11
Et desfogues amb el plor...
Es perpetua l’enyorança
i la pluja de sentiments
no calma el desconhort.
Efímera l’alegria cau
en el buit del impensat no res.
No tens resolt per sempre
el deute del bon viure
i no pots esgarrapar
en el bo dels records perennes.
Culls la flor de la llàgrima
-perles de rou que aplanen
els ulls ferits per la tristesa -.
i desprès del plor
vindrà el zèfir suau
a beneir-te ?
Quan pugis del pou
la llum et besarà
el front ara marcit
embellint-lo.
.......
ALS QUE EM VISITEU, ESTARÉ UNS DIES PARAT.
TINC LA MESTRESSA A L'HOSPITAL NO CREC QUE SIGUI RES GREU.
FINS QUE TORNI. anton
7 comentaris:
Anton, espero que tinguis raó i no sigui res greu... cuida-la molt. I espero que pugueu tornar ben aviat a casa.
I no et preocupis d'enviar res... ja està bé, Anton, estigues tranquil! Hi portaré la teva rosa caiguda. Que està molt bé! Ho portaré aviat! No t'hi capfiquis més.
Anton, espero i desitjo que no sigui res. Us abraço ben fort, mentre espero saber qualsevol cosa que ens puguis dir.
No et preocupis de res més. Ànim!
Que tot vagi bé i no sigui res d'important... cuideu-vos!una abraçada!
M'agrada veure la bellesa del pas del temps en un rostre vell i arrugat.
Salut i sort.
Què tot vagi molt bé!!
Una abraçada molt forta per tots dos!!
Espero que no sigui res i es recuperi aviat...llegeix-li algun poema a cau d'orella , segur que es sentirà reconfortada...
Petons als dos,
M. Roser
Desitjo que no sigui res i ben aviat estigueu plegats a casa i tu davant l'ordinador.
Publica un comentari a l'entrada