27 – 11 – 11
Es pondrà el sol
en l’intern de l’horitzó.
Callarà la llum, ciri ardent,
-Coloraines d’or i sang i al final silenci -.
La cascada, aigua de records,
reviurà en l’alè del banc de la vida.
Sospira el goig en el capvespre?
Instants i moments han fluït desori,
però guaita en els sers la claror
del llampec que ja s’apaga.
Lluita constant i dura
ara s’asseu en el caliu de l’últim tram,
vida en la seva posta...,
Camí de camp de repòs.
................
Que el sol retorni en nou dia.
................
Que el sol retorni en nou dia.
6 comentaris:
És tan bonical'aquarel·la, Anton, que la posta de sol serà esperada, anhelada, desitjada, somiada, i s'esperarà un nou dia perquè hi torni a haver una nova posta com aquesta.
Una abraçada!
Gràcies Galionar, avui estic una mica trist.les teves parasules m'ajuden.
........
El vostree menut Magí deu creixer com les carabassees amb tant de petons que li venn per engreixar-lo.M'alegro de la teva FELICITAT I DELS QUE TENS A VORA. Anton.
No hi ha res més bonic ni més trist que una posta de sol.
La que has pintat és preciosa.
Revivirá en el aliento del banco de la vida, bonita frase así como tu dibujo.
Saludos
Trono que totes les etapes de la vida poden ser molt plaents, però envellir al costat de la persona estimada, em sembla molt entranyable, en Serrat ho canta molt bé.
Una aquarel·la preciosa.
M. Roser
Perdó, volia dir trobo...
Publica un comentari a l'entrada