3 – 10 – 11
Paraigua...!
Qui no el necessita ?
L’anhelat petó a la galta
que l’avia un jorn ens donà.
L’abraçada de l’amic
que retorna a nostra llar...
La paraula del llibre
- consell de gran company -.
El suau alè a la galta
del ventijol, garbí de pau.
L’abric d’hivern
quan tot és glaçat...
També quan pot lliurar-nos
de la pluja o el sol cremant...
I... quans instants en la vida
que contemplem jugant
en el riu de la existència
que vivim en cada instant.
Paraigua, no ens deixis,
No ens caiguis de la ma.
5 comentaris:
Bonica aquarel.la, acompanyada de boniques paraules.
Felicitats!
Ya veo que el homenaje fue bien, estupendo un buen recuerdo.
La acuarela muy buena.
saludos
No és que hi entengui gaire, però aquesta aquarel·la és boníssima, oi? Quina delicadesa!
Els teus amics ens posem també a sopluig del teu paraigua per protegir-nos de les maltempsades i rebre l'acolliment que el teu espai ens regala sempre.
Una abraçada!
A tothom fa feliç un petó de l'avia, l'abraçada d'un amic, les paraules sabies d'un llibre, l'alè del vent...
Preciosa l'aquarel·la, el paraigua que protegeix el nen, sembla que del sol i l'aigua als seus peus que rellisca lentament per entre les pedres...
Petons,
M. Roser
thanks
Publica un comentari a l'entrada