Dins dels actes de la SETMANA CULTURAL de tots els anys, ratllant l'11 de septembre, un dels actes és arribar-se fins a La Mina i motls pugen fins al Tormo. Allí hi queda la bandera catalana.
Jovent i fins persones grans pugen a esplaiar-se amb la visió meravellosa de l'entorn.
Josep Anton no hauria faltat a la cita com sempre. (Fotos seves de l'any 2009 )
................
Les he penjat en seu record. Compliria 47 anys i es va deixar moltes coses per assolir, però quan hi va ser s'estructurà la vida sobre uns puntals bàsics que acomplia i el feien feliç.
Avui, recordant a un parent llunyà nostre, palíglota ell, autodidacta el sr. Ramón Vinyes ( pintor, escriptor, music, etc...)
em deia al meus dotze anys, LA PERSONA ÉS UN ANIMAL DE COSTUMS.
A tot el que ens és grat o al que ens pena, ens hem d'acostumar, no podem cedir per seguir la nostra ruta, sigui sols o acompanyats. I per més que ens preguntem no trobem més raó que seguir el camí que tenim marcat ajudant en el possible.
FILL;AVUI ET VEIEM FELIÇ DALT DE NOSTRE TORMO.... Anton.
3 comentaris:
Antòn, on és aquest paisatge tan bonic ? no conec el lloc pel nom...
Gràcies,
M. Roser
Precioses les fotos, quina sensació de llibertat...
I ell, des de dalt, també et veu a tu, Anton :-)
Es al meu poble, La Torre de l'Espanyol. Estem a uns 250m.sobre el nivell del mar i aquest TORMO que diem nosaltres puja fins als 550, aleshores si un vol encaballar-si en cosa d'un km. ha de superar aquest desnivell, ara, des de dalt es veu des d'els Pirineus fina Castelló i les Illes, en fi una salvatjada, l'Ebre que passa a tocar... Jo des de l'any 97 no hi he estat i ara les cames ja no sé si arribaria i tornar es per anar a tocar cul per terra. Anton.
Publica un comentari a l'entrada