Per aquestes valls i muntanyes, plans i platges i mar quì no conèix a la CARME de COL·LECCIÓ DE MOMENTS ? Te una requesta sempre com orquestra ben afinada que la segueix com a directora. Fa un no res ens ha sorprés amb aquest diccionari amb la colaboració d'aquest niu d'abelles productives que sols espera que sorgeixi la flor per treballar per l'arna.Aneu a veure les resultes, val la pena...
Quasi no recordo quan la vaig conèixer.... Des d'aleshores,buf... I seguim... No vull alabar-la, sols portar-li a la seva taula aquest préssec per que no es derrenqueixi amb tant de treball com porta i estimul·la, Jo puc dir-vos que aquesta constància seva m'ha impulsat a tornar a collir el pinzell.... No em trobava amb ganes i sense dir-me res ella, sols el seu preuat exemple constant... L'agafo i retorno... Proveu-ho, colliu, llapis o pinzell i veureu el bé que us dona a l'esperit, és un sedant, com si estessis en una altra galàxia...
Aixì és que fa uns dies que m'hi he possat i mireu, mireu, he pensat en ella agraint-li quan en el llarg del temps ha fet per mi amb el seu impuls i sense ella saber-ho. CARME que molts anys puguis fer aquest bé a tots els que t'admirem. GRÀCIES. Anton. 24 - 9 - 11
Aixì és que fa uns dies que m'hi he possat i mireu, mireu, he pensat en ella agraint-li quan en el llarg del temps ha fet per mi amb el seu impuls i sense ella saber-ho. CARME que molts anys puguis fer aquest bé a tots els que t'admirem. GRÀCIES. Anton. 24 - 9 - 11
5 comentaris:
Anton, aquest teu préssec temptador de queixalades, m'ha suggerit que l'intenti amb els pastels que he agafat fa poc, amb els penjadors del mercat de Portbou. A veure com el deixo!
Saps? t'agraeixo molt el que dius i només tinc un afegit a fer-hi. Penso que estem en una colla o en una mena de família virtual on tots estimulem a tots. Sovint, prou que ho saps agafo fotografies d'aquí i d'alla que em suggereixen dibuixos. Els vostres comentaris són un estímul sempre i en tot moment.
I sí bé tampoc no recordo massa des de quant ens coneixem, si que recordo perfectament que tu vas ser, Anton, el primer que em va dir: agafa els pinzells. Em va costar decidir-me, però mai no és tard per aquesta mena de coses.
O sigui que la necessitat de donar les gràcies és ben compartida!
Moltes gràcies a tu també, pels anys d'amistat, per estar sempre disposat a col·laborar en les meves propostes, per ser-hi sempre, pels comentaris, per totes les aquarel·les regalades... per tot.
GRÀCIES!!! I una abraçada.
Us escolto amb un gran somriure.
M'agafen ganes de fer una queixalada aquest préssec tan sucós.
Estaré atenta a la seva reproducció amb la tècnica del pastel...Això és una increïble cadena de creativitat.
Al llarg del temps ens hem dit, hem estat virtualment, jo diria que sentim, almenys jo, enyor de deixar aquesta companyia, teva i de tots els altres...
Tu començaves al Paint quan un dia et preguntava si podia venir a veure, jo venia de Tinet i allí hi havia un dels tals Maelo Terkins que feia dibuixos a manta,... Fins quasi em convidares més tard a que jo també agafés el Paint... Però el pols no em permet fer amb condicions. Tu t'hi has preat tant que ja ets una professional, en fas el que vols.
Dels pinzell, m'ho he fet tot jo el poc que sé, experimentar i seguir després del fracàs. I un record per no deixar-lo... El meu fill un dia em va portar els estris i em va despertar per que dormia davant la tele en un Barça-Madrid ( les passavem molt p. económicament i no per culpa nostra i ell volia que em distragués )I vaig collir els llapis d'aquarel·la i a veure si em recordava de quan jove... _
- Pare, tu no pintaves, abans? doncs, mira...Aquí ho tens.
Ara des de que soc per aquí, doncs ho he descuidat,...la xarxa droga i sempre vols fer més i més i acudir, cosa que ja no puc massa, però si que amb el teu impuls callat, he vist que podia retornar a sentir jo l'alegria i donar-la, anys enrere ja ho feia escampar quadres sense lucre sols per alegrar ad'altres i ara, intento tornar a fer...el mateix.
repetiria i repetiria, ja potser per avui...
Però si que he de dir que algunes persones de per aquí teniu la culpa de que vagi superant lo insuperable.
Gràcies a tots.Anton.
Heu dit una cosa que crec que és ben certa: entre tots hem creat una xarxa d'amics que ens retroalimentem els uns als altres, que sóm presents en els bons moments i en els que no ho són tant, i que ens ha fet més rics, més savis, més feliços, més humans. M'agraden molt els vostres dibuixos de tota mena; jo en això sóc una negada, però sí que puc admirar les obres dels altres.
Una gran abraçada i endavant amb la creativitat!
La Carme està fent una cosa molt pedagògica perquè algú es decideixi a aprendre coses: predicar amb l'exemple...
Si que tenen bona cara aquests préssecs , més que els que he comprat avui que no tenen gust de res...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada