Aquarel·la de l'Anton.
15 – 9 – 11
Perd l’ innocència,
Li queda l’or.
...............
Perdem les arrels
i en l’enganyifa
ens creiem ser rics.
Amb el poder del canvi,
de la arrogància,
la presumpció del ser el MES.
Canviem la persona
per la fastuositat del figurar.
Poderosos fins on ?
Canviarem un cap lliure ?
Sabem que dins hi ha la pensa ?
..............
NANO CONTE
Al cap dels anys de ser solter va descobrir que tenia el sol davant.
..............
NANO CONTE
Al cap dels anys de ser solter va descobrir que tenia el sol davant.
4 comentaris:
Mai no sabem ben bé què hi ha dins la pensa. Ni de la nostra, gairebé i molt menys dins la dels altres.
El nanoconte és molt divertit
No hem de perdre mai les arrels, ni a canvi de coses que semblin molt importants...deixaríem de ser nosaltres i no sabríem qui som, seria com perdre la innocència.
Petons,
M. Roser
Un placer volver a pasear tu blog, como siempre.
Petonets...
Aquest trenet és una reflexió dura, que ens du a la conclusió que en realitat no som res, més enllà del que veuen de nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada