19 – 9 -11
A la fosca el llibre resta quiet,
clos en una placidesa volguda.
Allí tot era seu : Totalitari d’ell mateix.
Quan el cuidant de la biblioteca
obrí finestrals i la claror brillava
es sentí descobert, destapat...
Un drap i ma el netejaren de pols.
Pulcre era mirall a la taula de lectors.
Molts peus es pararen davant seu,
però les mans restaven a butxaca
Cap mirar en feu massa cas,
escodrinyaren sols les tapes.
Potser el títol intencionat o el seu gruix...
El cuidant li donà vida, en tingué cura
i l’obrí: -Que tothom et llegeixi...
Aleshores, sí, allí el fullejaren bé prou.
Interiorment es sentí Demòcrata
Una llibreta nova que prop el contemplava
Exclamà amb veu ronca i despietada:
-Full per full ets separatista.
En cap d’ells dius el mateix no ets com jo
que amb blanques pàgines soc verge.
No set solleven les pàgines...?
-Per això tinc bones tapes.
...................
Quí dels humans
quan té el poder
renuncia
a les tapes?
............
NANO CONTE
Possava els signes a la butlleta. Quan la entregà preguntà: -I el butlletí on el trobo ?
Per que com puc fer-a criar sense mascle ? Jo vaig per la fillolada.
5 comentaris:
De moment crec que encara no he vist ningú que renunciï a les tapes, Anton!
Les tapes són importants, ja que sovint ens donen pistes del que trobarem a dins...però no sempre, de vegades les aparences enganyen. I si ho agafem com a metàfora del poder les tapes serien la imatge, que desgraciadament moltes vegades no es correspon amb la realitat i qui té el poder, no vol pas renunciar a les tapes-imatge...
Petons,
M. Roser
Cal saber trobar aquesta imatge, llegint les mil paraules.
Les tapes són l'amagatall de tot el que contenen. S'han d'obrir per començar a passar pàgines i descobrir la trama.
M'enamoro sempre per la vista, per les tapes i el títol, si m'atreuen ni el giro. He tingut moltes decepcions :(, però no n'aprenc i continuo.
Publica un comentari a l'entrada