En les teves paraules es nota que gaudeixes... Ja que ets col·leccionista de moments no els desaprofitis festen un bon coixí per si mai el necessites... Què faria jo ara si no tingu´s aquedsts esbarjos ? gràcies per tot. Anton. Avui no he dormit en tota la nit ja que dins la meva nova vida he tingut que estar atent a altres treballs. Ara no perdo la constància i procuro no allunyar-me massa.
Una rosa així ens alegre el dia ens allunya les cabòries i ens perfuma la vida sobretot si apareix de sobte, com un regal inesperat... Petons del color de les roses, M. Roser
Quan mira amb ulls amables veu roses que se li presenten de sobte i li posen un deix d'alegria, de consol, de pensar que els altres, potser desconeguts es preocupen per donar-nos el millor que tenen el seu perfumat somriure.Bona tarda... Anton.
Aquest poema es podria aplicar a algunes persones que han aparegut a la meva vida quan aquesta més necessitada n'estava, i que l'han feta més esperançadora, bonica com la teva rosa. Una abraçada!
Hi han encontres, Galionar, que ens encoratgen. De vegades coses insignificants, minúscules ens donen l'alè necessari per seguir i ens esperonen i al mateix temps ens fan companyia...Tots en trobem de roses en el nostre camí pedregós... Anton.
9 comentaris:
El perfum de les roses sempre alegra la vida i els colors de les teves aquarel·les també.
Ja tinc els meus pastels copiats de els teves aquarel·les: elpréssec i la rosa d'ahir. En faré un post un dia d'aquests.
En les teves paraules es nota que gaudeixes... Ja que ets col·leccionista de moments no els desaprofitis festen un bon coixí per si mai el necessites... Què faria jo ara si no tingu´s aquedsts esbarjos ? gràcies per tot. Anton.
Avui no he dormit en tota la nit ja que dins la meva nova vida he tingut que estar atent a altres treballs. Ara no perdo la constància i procuro no allunyar-me massa.
Una rosa així ens alegre el dia ens allunya les cabòries i ens perfuma la vida sobretot si apareix de sobte, com un regal inesperat...
Petons del color de les roses,
M. Roser
Quan mira amb ulls amables veu roses que se li presenten de sobte i li posen un deix d'alegria, de consol, de pensar que els altres, potser desconeguts es preocupen per donar-nos el millor que tenen el seu perfumat somriure.Bona tarda... Anton.
Aquest poema es podria aplicar a algunes persones que han aparegut a la meva vida quan aquesta més necessitada n'estava, i que l'han feta més esperançadora, bonica com la teva rosa.
Una abraçada!
Hi han encontres, Galionar, que ens encoratgen. De vegades coses insignificants, minúscules ens donen l'alè necessari per seguir i ens esperonen i al mateix temps ens fan companyia...Tots en trobem de roses en el nostre camí pedregós... Anton.
l sobtant, quan apareix, ho fa amb la millor de les imatges.
“El jardí de les cabòries”, on tots hi som, plantant llavors d’esperances i desitjant que “de sobte” aparegui una rosa de l’ Anton.
Pues esta no es para despreciar, te ha quedado muy bien, que su aroma alegre tu hogar.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada