7 – 9 – 11
El teu temps
considera’l el teu rei.
Ell et mana, dirigeix,
t’escatima el descans,
et fa córrer, t’apressa,
t’accelera cames i cor,
també se’t fa imprescindible...
Sense ELL
pensarien en passat,
present i futur?
Qui sap si és un engany...
L’instant
deu ser la teva pròpia vida.
Que no se’t mori ...
3 comentaris:
Potser sense el temps pensaríem i tindríem més temps de fer coses.
Vaig a meditart sobre tot el contingut del teu trenet...Pensant que no existeix el temps.
Sense ell...potser no seríem res, potser ho seríem tot. No puc imaginar l'absència de temps. potser l'hauré de meditar com la Pilar.
Bona nit, Anton.
Hola Anton, Ai el temps és la única cosa que no podem recuperar i sembla mentida com el malgastem de vegades...
M'encanta la teva finestra que deixa observar paisatges idíl·lics...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada