El que sí és ben serè és el teu trenet, Anton. Encomana pau!Una abraçada
Orgullosa ha d'estar le persona que t'aclapara el pensament quan li dediques aquestes lletres.
I de quina llavor deu sortir la planta d'on treure el fil per cosir la capa de la tendresa?M'agradaria plantar-ne unes quantes i poder fer moltes capes...després les regalaria a tothom qui estigui mancat d'aquest bell sentiment...Petons,M. Roser
Publica un comentari a l'entrada
3 comentaris:
El que sí és ben serè és el teu trenet, Anton. Encomana pau!
Una abraçada
Orgullosa ha d'estar le persona que t'aclapara el pensament quan li dediques aquestes lletres.
I de quina llavor deu sortir la planta d'on treure el fil per cosir la capa de la tendresa?
M'agradaria plantar-ne unes quantes i poder fer moltes capes...després les regalaria a tothom qui estigui mancat d'aquest bell sentiment...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada