9 – 8 -11
Et trobes en el buit arran la singladura,
et barra el pas atzucac, inabastable paret.
I en teu caminal de vida vigilada
el temps vol aturar-te com ratera ocell.
Camí llarg ha tingut teva espardenya,
sense descans has mogut i mogut la ment
Procurant aplanar el foc de llenya,
cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.
Pega el salt i llença el cor a l’aire
enganya a tovanc, no vegis precipici ni era,
i aplica la rialla en seriós incident
Teva prosàpia porta davant escut i flaire
que han de conduir-te per eix nou univers.
Crema el rostoll, prepara nova terra,
adelera en teu acte entre pau i guerra...
Salta amb el goig, el nou camí espera.
1 comentari:
Sempre hi ha entrebancs en el camí però cal mirar endavant i tirar el cor amb goig com si et llencessis al buit per descobrir un nou paradís!
Bon estiu Anton!
Publica un comentari a l'entrada