Ajaguda calles
com calla la fembra
que espera del aire
la veu d'estimança.
Deixa les cordes que vibrin
per aixó fore'ts creada
per que dits de la sapiència
t'acaronesen fins l'ànima.
per que dits de la sapiència
t'acaronesen fins l'ànima.
Portes foc en les entranyes
segles de sons en teva caixa.
Boiges vibrin tes cordes
arencant arrels de parla...
En ton llit la fantasia
remeni cordells d'alegria
en teva nit de disbauxa.
Coloreja amb ton brou
l'espai nu amb frisança
per rebre el benplàcit
del missatge que no et calma.
Sigues el que ets, guitarra !!
En ton llit la fantasia
remeni cordells d'alegria
en teva nit de disbauxa.
Coloreja amb ton brou
l'espai nu amb frisança
per rebre el benplàcit
del missatge que no et calma.
Sigues el que ets, guitarra !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada