RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
( La primera frase és de Deomises ).
2.- He descobert què m’amaga l’horitzó.
En la llunyania, com penjant d’un fil
veig la trencadissa del meu gran mirall.
Lluny poc podien, els padellassos, fer-me mal
en els peus, en les mans, en el cor.
Seria el record que esboternava planyiser
al no regrés d’un albirar-se en son vent.
Callat reflexionaria si retornar al lloc
a compondre de nou el trencaclosques estimat.
6 comentaris:
Anton, de la frase de Deomises t'ha sorgit un poema rodó, que potser molts ens podríem aplicar en un moment o altre. Crec que és una reflexió crucial, aquesta de plantejar-nos si compondre o no el trencaclosques...
Una abraçada!
Crec que tens tota la raó, em de refer el nostre mirall quan se'ns trenca... si no, a parir gats que diem per aquí. Moltes vegades ho engegariem a passeig tot i em de tenir cordura i retornar ala sencilesa i delicats refer el que es difícil, però no impossible. gràcies de ser per aquí, estic amb moltes obligacions i faig tard a tot arreu... El temps, el temps... Una abraçada. Anton.
Un bon poema per reflexionar.
Vigila Anton , que els miralls trencats diu que porten mala sort, bé això segons la Mercè Rodoreda...
Petons,
M. Roser
He llegit que els miralls trencats per que no portin mala sort durant set anys, s'han d'enterrar o tirar-los a un riu que vagi en direcció sud... Ho vaig llegir al anar a buscar una foto per el trenet... ara que un s'ho cregui o no,,, Gràcies per la teva precisió. Anton.
A mi m'agrada refer trencaclosques... crec que és una bona cosa malgrat tot, encara que a vegades ho dubtem.
Publica un comentari a l'entrada