4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.
5 comentaris:
Quan els ulls et miren, i no només et miren, sinó que et veuen i et reconeixen, poden fer-te partícep de l'interior de la seva mirada.
Et superes dia a dia, Anton.
Una abraçada.
Impossible que si llences petons, et tanquin les finestres.
Preciós, Antín!
Un petó!
AMB PARAULES TAN BONIQUES SE T'OBREN TOTES LES PORTES, SEGUR!
Aquesta nit he sentit un sorollet a la finestra, devien ser els teus petons...un altre dia l'obriré perquè entrin.
Petons que reboten,
M. Roser
bella y magica morada, sin esperar ser molestia esta asturiana se queda en ella, un besin.
Publica un comentari a l'entrada