festejant el reconeixement a la parsona i en ell a tot un fet.
FELICITATS DAVID...,
FELICITATS CASTELLERS....,
FELICITATS VILAFRANCA....
25 – 5 – 11
-En l’incert insegur de l’altura pujaràs,
el vent de la voluntat, innat, t’ajuda,
mes, tremoles de peus i mans collint roba
escatimant prémer els dits, dolor hi transiti,
volàtil com ploma d’au t’impulses serè -.
T’han aconsellat els grans mestres que estimes.
Rotllanes bellugones van ascendint trèmules.
Els cossos versàtils lliguen voluntat i esforç.
Pinya i folre consolen llocada que escaïna,
deure contret per que d’altres creixin amunt.
Ja els cercles pensants ageganten altura,
creix l’impacte fermant un sol pensar
i la menudalla amb ales de pardal i oreneta
escalen l’últim tram a l’últim crit humà.
I potent veu ressona : Aguanteu terços.
Ja culmina amb l’esglai de ma que bamboleja
el niu de l’àguila a dalt del pedregal.
Una veu canta, ulls bateguen, cors paren
un serè instant. La fita és assolida....!!!!
Que vinguin d’altres a pàgina esmenar.
8 comentaris:
Un homenatge de categoria, Anton!
Perquè no els hi envies? Crec que els agradarà.
Una abraçada.
Saps què? Ho imprimeixo i m'ho duc al Figarot el divendres.
Com que la Carme passarà per aquí, ja llegirà les meves intencions.
Tu ja saps que jo faig coses però no sé acabar-les com farieu persones amb empenta i agalles,... jo sempre faré trenets per distreure'm. Anton.
Doncs, encantat del que dius en el segon coment. Que a la carme també l'he compromesa... Anton.
Anton, és magnífic tant el poema com la il·lustració de la Carme. Com a vilafranquina d'adopció des de fa més de 30 anys, me'n sento orgullosa, que el David Miret i el que representa hagi estat nomenta Català de l'any.
Amb el vostre permís, m'enduc el vostre treball al meu blog, fent-ne constar degudament l'autoria.
Oooh! Jo ja havia deixat un comentari!
Deia que sempre hem de fer homenatges i alegrar-nos dels reconeixements. M'agrada que hagis utilitzar el meu dibuix, Anton.
I a la Pilar li deia que per descomptat, tot, per descomptat que passo per aquí i per descomptat que pots portar aquest post allà on vulgis i que és un honor que ho facis. Gràcies a tots dos.
Galionar, Carme, de vegades l'impuls et dona ales... Com l'aleta d'aquest premi... Un bon castell. Felicitats a tot aquest mon tant diícil, si els arriba un tros de coca... que mengin que s'ho mereixen. Anton.
Visca els castellers!!
Visca les nostres tradicions!!
M'agrada aquest homenatge!! :-)))
Publica un comentari a l'entrada