Que bonic, el collaret,de perles d'or i esclatspotents de tanta primavera.Acostaré les mansa les floretes groguesper sentir-ne el bes,en aquest clap de bosc.
Has triat la sempreviva, bona i enyorada metàfora, estimat Antón, i la Carme ha posat la cirereta!Petons!
El bosc esclata amb l'alegria groguenca de la "sempreviva".
Quina preciositat!! La primera foto sembla un ram... però un ram ben viu, un ram encara amb les arrels dins la terra :-)I els poemes, petits i alegres, optimistes, maquíssims... com els pots amb la bona confitura :-)
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
Que bonic, el collaret,
de perles d'or i esclats
potents de tanta primavera.
Acostaré les mans
a les floretes grogues
per sentir-ne el bes,
en aquest clap de bosc.
Has triat la sempreviva, bona i enyorada metàfora, estimat Antón, i la Carme ha posat la cirereta!
Petons!
El bosc esclata amb l'alegria groguenca de la "sempreviva".
Quina preciositat!! La primera foto sembla un ram... però un ram ben viu, un ram encara amb les arrels dins la terra :-)
I els poemes, petits i alegres, optimistes, maquíssims... com els pots amb la bona confitura :-)
Publica un comentari a l'entrada