A L'ARBRE VELL I SEC.... foto pròpia

4 – 4 – 11

AL ARBRE VELL I SEC

A prop. A vora de camí et plantaren

per fer-te fer de fita, aquell amo avar.

Creixeres diligent amb bona presa

no fos cas que, jove,et ratllessin amb destral.

I aquí has viscut fent de grat teva feina

sense enorgullir-te de lloc que has ocupat.

Passaven a forro les colles amb sa gresca,

els solitaris amb caliquenyo entre dents,

els gossos amb el güec de corredissa,

el Senyor passejant amb majordom silent.

Després, les mules i rucs amb les albardes

les canviaren per carros, eixamplant camí.

Tempestes i ventades, vents suaus i calmes,

bromalls de plom, boires t’han cobert vestit.

I tu, ferm, reberes cops, rascades a soca

però tes arrels segures aguantaren campanar...

Escoltant converses has seguit la llarga vida

i arrecerats a tu, entre foscants, s’han petonejat

adolescents que primera foguerada vivia

i no tenia encara casa, ni taula ni llit.

Has vist de tot... Baralles i abraçades fortes

El be i el mal a vora teu has distingit.

Ara ja et toca fer de plantó i mut callar-ne

tot el que saps... Al voral del teu camí

seguiràs ressec, les formigues remenaran escorça

potser un picot un dia hi farà forat,

qui sap si un corb o colom a teves branques

s’ajaci. Qui sap si un algú vulgui aprofitar

aquesta llenya dura abans de que es podreixi

i vingui amb xurrac rollant-te per cremar.

I les teves cendres que calentejaran vides

al principi dels temps et retornaran...

Ai, arbre sec, tot el teu patrimoni és en orris

i de tu queda, de ta prosàpia, sols el mineral.