1 – 4 – 11
LA CABANA VELLA
A dins la cabana els records hi viuen...
Plats fondos i cassoles, canteretes i pitxells.
La gent que tot jorn hi habitava
Hi guardava el necessari estimat.
Per treballar càvec, caçut i pollegana,
Guarniments de bèsties , el forcat,
El collar i el bast de càrrega,
Argadells per els càntirs de regar...
La cendra calenta coent tomaca
i pebrot i patata amb oli i sal al plat.
La topina dels fesols, la cassola
On hi faran l’arròs amb convidats...
La paella del ous ferrats i les truites
I el tupinet per les herbes cordials...
Les paraules dites a orella ben fines
Inquirint, preguntant...
La palla de les bèsties i per fer-se el jaç
Alguna carícia fugissera, un bes...
I aquell primerenc, inoblidable abraç...
El contacte del vestits i de les carns
La pell de préssec i la pera carmesina
Que avui, solets, li deixaran mossegar...
El primer instant que el foc crema despert,
L’instin que atia el tronc... i les espurnes van...
Avui, cabana tancada, la florada blanca
Esclata recordant.... recordant
3 comentaris:
És una foto molt bonica amb tantes flors. I la cabana també m'agrada...
I els records del porma, també
Aquestes cabanes amaguen secrets de saviesa de la gent del poble.
Com llueix la blancor que condueix a la cabana. És una catifa que ja voldríem tots a casa nostra. Qui es resisteix a caminar a sobre i endinsar-se en els records?
Publica un comentari a l'entrada