1.- CABANA DEL OCTÀVIO
Guàrdies de corps et posen sa finesa
-Presseguers plens d’exuberant deliri –
abans dos oliveres et feien companyia
quan el cep era l’amo d’aquesta terra.
Quasi que no serveixes de res. La nova era
es complau en portar casa mòbil fins la finca
i el que tu alegraves de foc i de conversa,
ara, amb quatre rodes al personal dignifica.
Teulat contra sol i pluja, empar dilecte...
A un racó el tronc cremava i coïa la manduca,
uns setis guardaven el cul de fredorades
i tenies el cantiret fresc i la catrana
i fins al sostre,útil, hi penjaven cistell resguard de rates.
Les melitxes no es sucaven al oli de carmanyola
i els borrassols i sacs culivaven la gosada.
Avui estàs aquí, remembrança inexorable...
Ni un caçut no et visita per neteja de socada,
ara, amb aspergís de bota beneeixen terme
i l’herba dels conills amb segadora tallen...
Recordo que assegut a teva vora
el so i traqueteig del tren a bon tall arribaven.
Dava aire de ciutat i tu erets casal noble...
Ara, si les goteres no et sostrauen i curen
seràs un monument a un passat fugint
en un espai terrós que tu dignificaves.
4 comentaris:
És un espai bonic, un racó preciós i realment la cabana hi aporta molt. Sense la cabana seria un trosset més de terra, amb la cabana es particularitza molt bellament
Aquestes cabanes, Antón, porten a sobre, moltes hitòries, si busques a informació de Castellolí, hi veuràs que hem fet la " Ruta de les Barraques ", que son monuments que dignifiquen la pagesía.
CARME, Abans d'haver-hi la cabana era una finca que tenia la meva mare i jo hi havia estat a vermar.
Carles.- Jo també em balla pel cap el fer un seguit de masets i cabanes, així veuria el terme i coneixeria tresors de recor5ds que s'han perdut , tal com heu fet a Castellolí. I també arxivar-ho o inventariar-ho somerament tot aquest bagatge que es perdrà co dic en l'escrit. gràcies per la teva imformació.
És un indret preciós, Anton. La d'estones que m'hi passaria recorrent-lo i cuidant els arbres fruiters.
Publica un comentari a l'entrada