17-MAIG 2004
1.- Se’ns diu que, després de la Guerra,
s’aconsegueix la Pau.
Serà la Pau dels qui escriuran
la història de la Guerra ?
És la seva Pau.
Per nosaltres, per molts
continua sent GUERRA
encara que no ho puguem
mastegar...
I es que no volem
la GUERRA...
SI TOTS PARLESSIM.
Ara quan estic a l'ordinador i em giro cap aquell indret se m'apareix el moixonet, no hi és i jo el veig...
Això de l'intel·lecte és molt complicat... De vegades veiem coses que ja no hi son i volem saber per què no hi son ( i ho sabem) parlo d'una altra ignorància que no la entenc i per més que reflexioni no em posa el fil a l'agulla i em presenta la roba i em diu cus aquí i treuras l'entrellat de tot el que busques... I és que com més avanço en el meu temps més moixonets venen a veurem...
(Als que fem trenets també ens passen coses... I a vosaltres ? I es que aquest trenet el vaig escriure al 2004, quina relació pot tenir ? ....hi deixo el bon record de veure un moixonet en l'habitacle i em vigila quan tecleixo... per vosaltres, o per qui sap també que sempre ignoraré com ignoro el que volia el moixonet... Saber, saber... si un ignora i ... no li parlen ? Ditxosa eina la PARAULA ?)Anton.
2.- Ser ignorant
pot ser cruel.
Però si un ignora,
no sap res de res.
Qui sap si no se’n dóna compte
i no sap que és ignorant?
La ignorància
infortuni advers.
El fracàs de la ignorància?
El saber...
3 comentaris:
A mi també va passar-me, un pardalet
va entrar-nos per la ximeneia, el
vam agafar esperoguit, tremolós i
negre del sutge.
-Avi, avi vull emportarme'l a casa.
-No Quico, el netegerem i el
lliurarem amb els seus pares
que estan molt tristos.
-Els seus pares están molt tristos ?
-Si Quico.
Carles, tots sabem quan un fno hi és la falta que fa. Gràcies. Anton.
No hi és i jo el veig...Perquè el veus amb els ulls dels bon records. Aquests, sempre ens deixen gravades a la retina les imatges que ens fan sentir-nos bé.
Publica un comentari a l'entrada