22 – 3 – 11
El vent m’ha portat aconseguint estances,
camí de brètol, ...de lluït personatge,
M’ha conduit amb pressa i amb calma
i fins parant el buf... Jo, prenent l’oratge.
La meva baluerna s’ha fet pesanta
i el vent que no em coneix prou
m’engalta cada empenta que espanta
i sort de la crossa de l’experiència nua
que li para els peus quan s’ageganta.
Però m’ha conduit...
Avui, net d’ànima
li dic que boca tanqui, alè no solti,
no avanci el camí...
Em doni calma
4 comentaris:
coneixem el vent, la seva potència, les seves bondats, la seva capacitat per a obligar-nos a sortir de la immobilitat
Per molt que el vent pugui ser bo, per remoure i empènyer... una mica de calma també la necessitem,
El vent ja ho deia Raimon i crec que encara con amb ell...Anton
El vent també pot ser favorable, inflar veles, i dur-nos a bon port.
Publica un comentari a l'entrada